Infoxicada y perdida. El origen.

Infoxicació. M'ha agradat molt aquest terme que he descobert fa poc. Em sento totalment identificada. Però tot el que he llegit al respecte fins ara, es centra més en el que és la infoxicació d'Internet i jo ho ampliaria al que és la infoxicació en general, el bombardeig d'estímuls externs al que estem sotmesos. Internet, televisió, diaris, revistes, publicacions diverses, panflets,  agendes d'activitats, guies, anuncis de tot tipus a tot arreu amb text i imatge. Tot això sumat a tot el que els nostres ulls, les nostres oïdes, els nostres nassos, la nostra pell, senten al llarg del dia. Tot extern a nosaltres. Suma y sigue...  tot el que hem de  fer: pagar factures, anar a comprar, reparar la rentadora, renovar el carné, comprar el menjar del gat, endreçar la casa, regar les plantes, canviar els llençols, trucar a l'amic, posar caldo a la moto, comprar un tap per la pica, pagar el permís de circul.lació, reclamar el càrrec extra del telèfon, atendre les trucades publicitàries, les dels amics, tornar les trucades, trucar al 902 per donar la lectura del gas, de la llum, per als serveis tècnics... i tot el que no se m'ha acudit ara mateix.

O si no, penseu en la quantitat de cares que heu vist al final del dia, depenent de en què treballeu, estudieu o feu, si aneu en metro, en moto, caminant, veureu i parlareu amb un bon grapat de persones, veureu botigues, llocs, cotxes, trens, vies, arbres, noms de carrer.

Sóc del 67, 43 anys tinc ara. Sí amigos, no soy una jovencita gloria del feisbuc. Quan era petita i anava a Sueras a passar l'estiu, hi havia iaios que no havien sortit del poble a la vida. I allà estaven ells, fumant-se el cigarro de liar o el caliqueño, amb la boina i el bastó, amb espardenyes de careta i els pantalons arromangats, asseguts a una cadira de fusta i cànem, a l'ombra, més feliços que el món.

Però a més, infoxicada dels meus propis pensaments, dels que m'atormenten, em preocupen, m'alegren, em distrauen, dels sentiments que em torturen i em sorprenen, dels que ja m'aborrixen
i m'agobien... Perduda.